1.
fatigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen quasi sempre fatigar. lassar. L'home que puja a l'alta i rosta muntanya es lassa (Llull, citat per Alc.). extenuar capolar (fig.) baldar (fig.) rendir. Estic rendit: he caminat tot el dia. ujar. Em vaig ujar de córrer. cruixir, fatigar extremament el cos. aixafar (fig.) rebentar (fig. hiperb.) esllomar esbraonar o desbraonar, fatigar fortament. atropellar, fatigar greument un esforç, un treball, etc. Els esforços que fa tossint l'atropellen. exhaurir, fatigar en extrem, fins a restar sense gens de força. esgotar, íd. encaparrar, fatigar el cap. moldre els ossos fer suar el sagí 2 Fig. → cansar. 3 (fatigar-se pron.) caure de fatiga suar fel suar sang i aigua esfreixurar-se o treure la freixura per la boca treure la moca esbraonar-se (pròp., cansar-se els braços o les cames) espeuar-se, fatigar-se de peus. matar-se. No t'hi matis amb aquesta feina: pren-t'ho amb calma. perdre l'alè o desalenar-se esgargamellar-se, fatigar-se cridant. esgolar-se, íd. escridassar-se, íd. escarcanyar-se, íd. esfetgegar-se o treure el fetge per la boca escarramicar-se treballar a esclat de mort buidar-se el cap (en alguna cosa), fatigar-se molt en el seu estudi. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
2.
extenuar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fatigar, debilitar. 2 atenuar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
atropellar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 accelerar, precipitar-se. 2 fatigar, abatre, malmetre. 3 Envestir causant dany. envestir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
lassar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
esbraonar [o desbraonar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esbraveir debilitar, fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
rendir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 retre. 2 fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
baldar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 abatre, fatigar. 2 (baldar-sepron.) tolir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
cruixir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (fer) soroll. 2 Fig. fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
capolar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 trinxar. 2 macar, ferir. 3 Fig. fatigar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
rebentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. o pron. esclatar petar. Està gras que peta. explotar crebar fer un pet com una gla 2 v. tr. esbotzar esventrar esbotifarrar enfonsar. Per a poder entrar, vam haver d'enfonsar la porta. 3 Fig. fatigar, molestar. 4 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|